jueves, 15 de diciembre de 2011

HISTORIA DE L'EDUCACIÓ

Estimats lectors, aquesta tarda la classe de la Ma del Mar Esteve he quedat molt sorpresa. Us preguntareu perquè oi?Doncs bé, tot a la vida té un perquè o quasi tot, i això ho té.Hem estudiat dos pedagogs de Catalunya que van tenir molta importància a la seva època i fins i tot avui dia.Aquests dos pedagogs han sigut: Rosa Sensat i Artur Martorell.
Per concloure aquesta entrada m'agradaria parlar d'ella,d'aquesta mestra tan imprescindible que molts van tenir el privilegi de poder-la compartir.
Rosa Sensat va ser una gran divulgadora. Va participar en congressos i va impartir cursos i conferències on explicava els principis de l'Escola Nova i els plantejaments del moviment internacional a favor d'un ensenyament domèstic de caire científic. Les seves principals aportacions es van concretar en propostes encaminades a racionalitzar els continguts i la didàctica de les matèries escolars considerades exclusivament femenines, així com a apropar els principis científics a la realitat i les vivències de l'alumnat. Era la necessitat de renovar la didàctica de les ciències per fer-les més vitals i més atraients i  la necessitat de bastir uns arguments inqüestionables que permetessin la incorporació de sòlids coneixements científics en els programes de les escoles femenines.

 Bona nit! ARI.

miércoles, 14 de diciembre de 2011

VIDES PRIVADES

Aquesta tarda a classe de Ma del Mar Esteve hem vist un video molt interessant per concloure la temàtica dels pedagogs que havíem estudiat fins i ara(com Rousseau, Decroly,Freinet,Maria Montessori...i d'altres) i per poder-ho relacionar amb els pedagogs més actuals que estudiarem en les properes sessions explicatives.
M'agradaria fer esment de les següents cites que en el documental ha deixat plasmades la Cristina Freiners,una mestra d'actualitat.Són les següents:
- "Ser mestre és fer una mica de mare, infermera, amiga...Fer una mica de tot".
- "M'agradaria arribar als 65 anys dient que he fet bé de mestre, que estic contenta de la meva tasca realitzada amb els alumnes que he tingut i el més important,que durant tots els anys he sabut estimar als alumnes i m'han estimat".

Per finalitzar aquesta entrada només citar les paraules d'una mestra de l'Escola Jardí: " Viure és aprendre i l'aprenentatge no s'acaba mai".

Bona nit estimat lector! ARI.

martes, 13 de diciembre de 2011

Un dia més però interessant

Fransesc Garreta.....
Avui ha sigut la última classe explicativa amb ell.Com passa el temps,sembla que va ser ahir quan el tenia al davant presentant-se a tota la classe.
Doncs bé, voldria dir (potser a diferència de molts dels meus companys) que realment les seves últimes paraules avui a la universitat, m'han fet reflexionar...
Primer de tot, reforçant la funció d'escoltar a totes les classes malgrat que en certs moment com ha dit ell "he hagut de treure el meu gènit".
En segon lloc, destacant el paper del mestre dient: " si no sabem escoltar no podem ser bons mestres".
I en tercer lloc, per concloure, ens ha donat un missatge clau: "segiu mantenint aquest bon clima de grup" Doncs ell porta molts anys exercint la professió i sap el que diu.

I així és, realment crec que per ser una classe amb 60 persones aproximadament, cadascuna d'elles amb una manera diferent de pensar, d'actuar, de veure la vida...hem congeniat amb molta facilitat;malgrat algunes diferències que puguin haver-hi.Però és d'aquestes diferències d'on hem d'apendre.És a dir, que ens serveixin per empatizar-nos amb els altres i allò que no ens agradi per a un mateix no fer-ho a la resta.
Doncs penso que la pilota sempre pot tornar un cop tu ja la has llençat.
I aquí ho deixo per avui.Sento si algú es pot sentir ofés amb aquest comentari, però haig de permetre'm el luxe de poder escriure al meu blog els meus pensaments...Doncs per això té aquest títol.

Bona nit! ARI.
Felicitats a tots els companys que ja han acabat avui el debat de Societat,Família i Escola.
Dir-vos que ha estat molt bé!!

I d'altra banda, m'agradaria felicitar a tot el meu grup pel treball que hem realitzat de SFE.Avui la Cèlia ens ha donat el treball corretgit i ja sabem la nota!!!!......................9.5!!!!FELICITATS DE TOT COR NOIES;)

lunes, 12 de diciembre de 2011

DEBAT: l'escola inclusiva és una utopía?

DEBAT: l'escola inclusiva és una utopia?

Aquesta tarda una altre grup ja ha realitzat el seu propi debat i realment haig de dir que ha estat força interessant, tot i que la part que més m'ha agradat ha sigut l'actuació de la moderadora, en aquesta cas la Laura.Malgrat que a la classe,una vegada finalitzat el debat hi han hagut algunes disputes per si no havia sigut del tot justa amb els seus comentaris i la seva actuació.Tot i així, i això va per a tu Laura...ami m'has agradat Laura.FELICITATS!

Bona nit nois i noies! ARI.


jueves, 8 de diciembre de 2011

L'AMISTAT NO TÉ FRONTERES


Aprofitant que és un dia festiu i tinc més hores he decidit escriure sobre tot el que està sent el Seminari amb vosaltres, però a diferencia de la resta d'entrades al meu bloc avui parlaré breument de vosaltres. I dic breument perque sino no tindré res a posar al llibre de les carícies...jeje :)
Això ja s'acaba, i no sé vosaltres però jo tinc la sensació que vam començar ahir.És curiós i fins i tot m'emociono escribint aquestes paraules només pensant amb tot el que hem viscut junts. Molts de vosaltres pensareu: "Bah Ari no és per tant!" Doncs bé us diré una cosa, per a mi heu sigut com la meva segona família, i dic segona perque la primera la tinc a casa, però hem compartit moltes hores junts, molts dies a la universitat, moltes hores de Seminari on ens ha donat per molt i han sigut molt intenses.
Realment, ara m'anadono que només tinc paraules d'agraïement per a cadascún de vosaltres: Judith,Blanca,Maria,Mireia,Laura,Cris,Samu,David,Genís,Bernat,Abel i sobretot tu Miquel Àngel que vas allargar-me el braç en un dels moments més difícils dels vint-i-dos anys que tinc.No sé quan tornaré a coindicir amb tu com a mestre, però si hi ha algo que m'has ensenyat és a ser més persona i poder somriure quan penses que fins i tot no et queden forçes.
Bé nois i noies, no puc dir-ho res més només us aseguro que aquestes paraules són realment sentides i que us trobaré a faltar moltíssim.
Està clar que aquí no finalitza tot, si més no,és ara on comença una bona i llarga amistat, perquè si algo haig de dir-vos és que m'agradaria ser de la mateixa utilitat que vau tenir vosaltres per a mi.
I recordarnt aquestes paraules que us sonaran a tots: "heu sigut com el primer amor";)
Una abraçada enorme! ARI.

domingo, 4 de diciembre de 2011

Aquí us deixo una notícia relacionada amb la detecció i l'actuació de la dislèxia.Força interessant.
Fins demà nois i noies...ja s'ha acabat el cap de setmana :( http://mestres.ara.cat/blog/2011/11/02/noves-eines-per-a-la-deteccio-i-actuacio-en-la-dislexia/