Aprofitant que és un dia festiu i tinc més hores he decidit escriure sobre tot el que està sent el Seminari amb vosaltres, però a diferencia de la resta d'entrades al meu bloc avui parlaré breument de vosaltres. I dic breument perque sino no tindré res a posar al llibre de les carícies...jeje :)
Això ja s'acaba, i no sé vosaltres però jo tinc la sensació que vam començar ahir.És curiós i fins i tot m'emociono escribint aquestes paraules només pensant amb tot el que hem viscut junts. Molts de vosaltres pensareu: "Bah Ari no és per tant!" Doncs bé us diré una cosa, per a mi heu sigut com la meva segona família, i dic segona perque la primera la tinc a casa, però hem compartit moltes hores junts, molts dies a la universitat, moltes hores de Seminari on ens ha donat per molt i han sigut molt intenses.
Realment, ara m'anadono que només tinc paraules d'agraïement per a cadascún de vosaltres: Judith,Blanca,Maria,Mireia,Laura,Cris,Samu,David,Genís,Bernat,Abel i sobretot tu Miquel Àngel que vas allargar-me el braç en un dels moments més difícils dels vint-i-dos anys que tinc.No sé quan tornaré a coindicir amb tu com a mestre, però si hi ha algo que m'has ensenyat és a ser més persona i poder somriure quan penses que fins i tot no et queden forçes.
Bé nois i noies, no puc dir-ho res més només us aseguro que aquestes paraules són realment sentides i que us trobaré a faltar moltíssim.
Està clar que aquí no finalitza tot, si més no,és ara on comença una bona i llarga amistat, perquè si algo haig de dir-vos és que m'agradaria ser de la mateixa utilitat que vau tenir vosaltres per a mi.
I recordarnt aquestes paraules que us sonaran a tots: "heu sigut com el primer amor";)
Una abraçada enorme! ARI.
No hay comentarios:
Publicar un comentario